Com es diu allò que no es pot dir?

Molta gent interpreta l’absència d’un mot en un diccionari normatiu com un indicador denegatori: el tal mot no s’ha d’usar o el fet d’usar-lo implica d’incórrer en una falta. I no és ben bé així.

Us ha passat mai, això de pensar que “si no una paraula no surt al diccionari, vol dir que no és correcta?”. Si us hi heu trobat i heu pensat que no podia ser, perquè és una paraula que esteu acostumats a utilitzar i us sona ben normal, potser us interessin les línies que segueixen.

De fet, tot ve perquè ahir llegia aquesta frase que encapçala el text d’avui al pròleg de Badia i Margarit a la primera edició del Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC pels amics) i vaig pensar que aquesta era una qüestió prou distreta per dedicar-li una petita entrada a l’Arbrecel.

Comencem pel començament:En català tenim un diccionari normatiu, molt eixerit i molt solvent: el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC). Aquest diccionari, per entendre’ns, fa la mateixa funció que el de la Real Academia Española o el Dictionaire de l’Academie Française, és a dir, recull totes les paraules del vocabulari català que es consideren habituals i estables dins el sistema lingüístic. Són mots d’ús habitual o, si més no, que han estat d’ús habitual fins fa poc a diverses zones del domini lingüític. Aquestes paraules han estat acceptades i definides per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

 

De tant en tant, però, ens trobem que el DIEC ens dóna algun disgust, perquè no ens deixa fer tai-xi, ni anar al cine a veure preqüeles, ni fer una tapa de xistorra o uns vol-au-vents (per als més fins). Aleshores, hi ha qui s’emprenya i llença les més desmesurades imprecacions contra el nostre benvolgut diccionari. Al cap i a la fi, són coses que fem més o menys i ens resulta molest  no tenir paraules per referir-nos-hi o haver de passar per infidels lingüístic pel simple fet de tenir aquesta mena d’aficions, d’altra banda, no gens estranyes entre els catalans (post)moderns.

Afortunadament, no tota la correcció lingüística acaba a les pàgines del DIEC, sinó que disposem d’altres eines per tal de poder referir-nos a aquelles realitats que el diccionari normatiu encara no ha tingut temps d’incorporar.

La solució en aquest sentit són els recursos que posa a la nostra disposició el Termcat, un organisme resultant d’un consorci entre la Generalitat, l’IEC i el Consorci per la Normalització lingüístia. El Termcat té la funció de realitzar propostes del que anomenem neologismes, és a dir, paraules inexistents fins al moment en català però que la realitat del dia a dia ha fet evident que són necessàries. La feina del Termcat ha estat ingent en els seus 25 anys d’existència, i comprèn un gran ventall d’àmbits, des de la gastronomia a la informàtica, pels quals ha editat nombrosos diccionaris especialitzats. I actualment, tota la seva base terminològica dades està disponible a la xarxa, a la Neoloteca.

Però el món del neologisme té també esl seu punt de complexitat, ja que, en realitat la neoloteca és només una part de tota la base de dades del Termcat; la que que recull tots els termes que el Consell Assessor d’aquest ens ha aprovat com a neologismes. Però hi ha tot de mots que, si bé han estat recollits i definits i se n’ha fet fins i tot adaptacions a l’ortografia catalana, encara resten a l’espera que l’esmentat Consell es pronunciï sobre la seva idoneïtat com a neologismes. Aquests mots que es troben, per entendres’ns, en una mena de purgatori lingüístic, també els podem consultar al web, a través del servei de consultes terminològiques en línia anomenat Cercaterm, al qual podreu accedir des del mateix web del Termcat. Les formes que trobeu en aquest fons són perfectament utilitzables, si més no, mentre no s’indiqui el contrari, cosa que de vegades passa; en teniu un exemple amb el cas del vol-au-vent. Es tracta d’una menja tirant a sofisticada (és clar que tot depèn de com d’industrial sigui i del que hi posem a dins…) i que té un nom que, com ja haureu endevinat, prové del francès. En algun moment es va mirar d’introduir una adaptació fonètica catalana del terme, que tenia aquesta pinta: volovan. Però sembla que no va acabar de fer fortuna, i actualment el mateix Cercaterm ja indica que es tracta d’una denominació desestimada i que la manera correcta de menjar vol-au-vents per escrit és mantenir la seva forma francesa i sense cursiva ni cometes.

Resumint una mica, la feina del Termcat és, doncs, la següent: en primer lloc, fa propostes de neologismes. Si triomfen, aleshores les accepta com a neologismes i les incorpora a la Neoloteca, des d’on, quan es revisa el diccionari normatiu de l’IEC (cada deu anys) els nous mots poden (o no) passar a formar part d’aquest diccionari, en funció de si s’han convertit en paraules d’ús habitual (o no).

 

Pompeu Fabra, a mitjan la dècada de 1930

 

Finalment, hi ha un darrer cas en què podeu no trobar al DIEC allò que busqueu i que us sembla totalment correcte: els dialectalismes. Com ja he mig dit una mica més amunt, el DIEC només recull paraules que s’usen a una part més o menys majoritària del domini lingüístic. Aquest és un tema que arrossega una certa controvèrsia ja des de la publicació del Diccionari de Pompeu Fabra (1932), que va ser la base del DIEC. El Fabra era força centralista i tenia a no incloure mots de dialectes altres que el central. Això es va mirar de subsanar amb la publicació del DIEC (1995) i amb la seva primera revisió, l’any 2007, de manera que actualment els dialectalismes comencen a tenir una presència molt més justa al diccionari normatiu. Tot i així, cal entendre que només són només aquells dialectalismes més coneguts els que es poden incorporar al DIEC; no tindria sentit que els hi incorporessin tots, ja que hi ha molts dialectalismes que tenen una implantació territorial molt restringida i que, per aquest motiu, resulten opacs a la major part dels parlants.

En qualsevol cas, els dialectalismes estan perfectament recollits el Diccionari Alcover-Moll, que podeu consultar també en xarxa i que, a més de resultar molt útil per conèixer el significat de termes que s’usen en àmbits geogràfics molt concrets, també ens pot servir per consultar arcaïsmes i mots en desús, la qual cosa és especialment necessària si acarem la lectura d’algun clàssic medieval.

I un cop explicada amb més o menys eficàcia tota la teoria, us deixo amb uns quants vincles per quan tingueu dubtes i no sapigueu cap a on disparar-los:

1.- Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquí hi trobareu totes les paraules normatives del català. És una font especialment útil si us cal redactar un document oficial o amb un alt grau de formalitat. O bé si,  simplement, voleu estar ben segurs que el vostre vocabulari s’ajusta al que es considera normatiu de la llengua catalana.

2.- TERMCAT. Quan us topeu amb estrangerismes o noms de realitats noves que no sabeu ben bé com dir en català. El fet que molts dels termes que hi trobeu no estiguin inclosos al DIEC no significa que siguin incorrectes, sinó simplement, que encara són provisionals.

3.- Optimot: Aquesta és una font MOLT útil per a tota mena de dubtes lingüístics , ja que es tracta d’un metacercador, que busca les vostres consultes a les bades terminològiques de l’IEC, el Termcat i el Diccionari Alcover Moll. A més, també us pot resoldre alguns dubtes gramaticals, perquè permet la consulta de fitxes sobre temes de vegades tan dubtosos com l’ús de per/per a, l’apostrofació amb sigles, etc.

4.- Diccionari Alcover-Moll: Durant força temps ha estat també conegut com a Diccionari Català-Valencià-Balear, una denominació que avui en dia ha caigut en desús perquè és filològicament confusionària (indueix a pensar que recull paraules de tres llengües diferents). És un arxiu immens i hi trobareu absolutament de tot; hi ha tot el fons del DIEC, però també tots el fons de llengua antiga i de llengua dialectal. A més, per als aficionats a l’etimologia, al final de les definicions apareix també una petita explicació amb l’origen del mot. També incorpora la transcripció fonètica dels mots en els diferents dialectes.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s