Pasqua

De vegades passa que és diumenge i t’equivoques de tren, i acabes en una exposició d’animals. Algú t’havia donat entrades, però no tens una idea gaire precisa del motiu pel qual ets allà. Llavors mires a banda i banda, i resulta que tu ja no ets tu, sinó que sóc jo, i que i la noia que sembla una oliva farcida em diu que abans, tot això eren camps. Jo sé molt bé què vol dir quan diu “abans”, és clar, però últimament, intento saber-ho tan poc com en sóc capaç. El cas és que té raó, i que ja no hi ha cap exposició d’animals – ja no en tenim edat, no ? – sinó els camps del Vallès que són d’un verd nou que fa pressagiar la boniquesa del pas del temps i de les coses, quan són noves.

Mentre tothom badava, i a banda i banda del tren on tornàvem a ser, anaven endreçant-se els camps  – i algun polígon industrial-,i  he pensat en la rosa que m’he oblidat al damunt de la paperera d’una estació de metro on no hi havia ningú. Sé que tenia un gust com amargant a la base de la llengua quan l’he deixada allà i que he pensat, “Tranquil·la rosa, que de seguida vinc per tu”, mentre entaforava al diari Ara a la motxilla. Però deu haver estat aleshores quan ha aparegut en J.V. (amb la mirada sempre a punt per a buidar qualsevol bar) i m’ha recordat allò de la rosa dins d’un bassal. Només que, mentre m’ho explicava, però, la rosa ha deixat de ser una rosa i s’ha convertit en una sabata, i l’estació ha tornat a ser el tren i el J.V…el J.V qui sap on para ja d’ençà d’aquell 2004 tan llunyà…

Era diumenge, això sí, i a fe que ho deu haver estat tot el dia, perquè després han vingut abraçades i somriures en pantalla des de qui sap quants quilòmetres. El temps fa sempre més distància que l’espai, però tampoc cal que ens posem filosòfics. És millor quedar-se amb un detall; les roses, enguany,  fan olor per primer cop. I l’anyell se’ns ha desfet a dins, colpit i d’una llibertat total, com de Priorat, justa abans d’una immensíssima llepolia de pera, cimejava amb ous de xocolata blanca i migdiada d’armagnac amb rerefons d’antigues receptes de cuina. Hem dit “Adéu,adéu!” als cotxes amb la mà.

Hem dit adéu, perquè l’aire s’enfredoria, i el temps començava a condensar-se. Llavors se m’han torant a atansar camps, més camps, i feia bo de veure els caps de les espigues bressolant-se tota alhora, seguint l’alè del mateix vent. Tant, que per fi se m’han apagat les ganes de pensar, ha sortir un estel i algú ha fet passar una pàgina d’un diari (que no era danès) al ritme de les bombolletes d’una canya. Era una barra de bar de color de caoba i vernís, vull dir, un lloc sense camps. Quatre notes disperses sobre coses que algun dia serà bo de pensar, però avui no, que és Pasqua. He de reconèixer que hi ha hagut alguna mena de record de nuvolets simpàtics del migdia, abans que la mirada se’m perdés entre les pàgines d’un llibre que no val res però és igual, perquè enganxa. El temps, al fons del bar, s’escolava amb seguretat, i el bar ha estat bar fins que s’ha fet de nit, i s’han encès les llums que ara diuen que hi ha al passeig. El dia, en fi, s’ha consumit, i algú l’ha puntejat amb un tuit amb arabescs, i un breu record pels rínxols desmesurats de Mozart. Ah, sí, i me n’oblidava; jo he mirat atentament als núvols i entre les tiges de les espigues, tot el que hi espera per renéixer. I no ho he vist exactament, només he notat que tenia un regust antic, com el de l’armagnac que la bella lola va robar -i era de justícia- d’aquell despatx tan gris, tant gris (que era d’un gris que se’ns deu haver encoamanat una mica a tots) on s’hagués acabat per fer malbé. Era de justícia observar-ho, ni que fos des del tren i en moviment. Encara que fos enteladament i que unes mans de nens dibuixessin cors pels vidres després d’em-baf-ar-los.

Anuncis

Un pensament sobre “Pasqua

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s