Impersonatge

Avui, aquell paio a aparegut a la pantalla del meu facebook. Fa anys, molts anys, quan no comprenia el significat de les paraules, en deia “amic”. Ara, el facebook permet redimensionar la categoria “amic” que passa a ser, simplement, “amic de facebook”. Aquest és el tipus d’ésser a qui fins i tot aquesta mena d’etiqueta li va justa. És cert que una de les grandeses de les xarxes socials és la possibilitat de bloquejar, banejar, deixar de seguir o silenciar, o qui sap quantes coses més. Però jo trobo que té la seva gràcia això de poder visualitzar algunes engrunes de l’existència d’aquells personatges que no ocupen ja cap mena de lloc a la teva vida. També això diu molt de nosaltres mateixos. Especialment d’allò que més ens desplau, de nosaltres mateixos.

Aquest és un cas exemplar de personatge mediocre. Interès zero. Cap ni un, més enllà del fet que recordes vagament que en una època de la teva vida en què no hi havia res millor a fer – o, si hi era, tu no sabies com fer-ho- vas haver de compartir-hi unes absurdes i insípides quantitats de temps. Posades de costat, totes les tardes que hi has passat, et semblen exactament la mateixa tarda; una tarda en què no plou ni fa sol, ni tot el contrari. Una tarda que les piscines són totes tèrboles, el zumbeig dels insectes fa venir basques,  i no tens ni ganes de pensar en enamorar-te. Una tarda grisa com un mareig pols, sense ambicions ni futur, ni colors possibles; una mena de letargia i ell, aquell que seu al teu costat, sense tenir quasi ni presència, alguna mena de gripau que no surt ni als llibres del pare del teu amic naturalista (aquell que té tota l’escala arrebossada de pósters amb fotos de bolets acmpanyades pel nom corresponent).

El personatge en qüestió és d’aquells que dóna la mà sense fer força i que després encara fa broma de la gent que dóna la mà d’aquesta manera. Somriu com si s’estigués apunyalant però volgués apunyalar-te a tu. Tant pot fer això com tot el contrari, marxar com quedar-se, triar aquest color com el de més enllà. No ha tingut en sa vida res a les venes que tingués ni el més mínim sabor. La seva opinió és mínima respecte qualsevol qüestió, sempre ha estat mínima, i el seu humor, indiferent i blanc.

L’únic punt d’interès són una mena de fantasmes que se li regiren al fons dels ulls, però que mai, mai surten a l’exterior quan hi ha algú al voltant.  Uns fantasmes que et poden arribar a captar l’atenció debaten-te entre la repugnància i la compassió. Parlo del tipus de persona que no voldríeu veure mai quan està tot sol. Fa por, només d’imaginar la seva solitud.

A les fotos fa una mena de cara de sorpresa permanent, amb una tibantor de nosferatu estranyament coberta  d’urc i d’una pàtina senyorial, quasi nobiliari, d’un patetisme esgarrifós. Aquest posat només emfasitza la seva panxa vergonyosa. La mateixa – tot sigui dit- que tenia amb quinze anys, i ja era desagradable llavors, i no per motius estètics, sinó més aviat, com el reflex d’aquella deixadesa o incapacitat moral absoluta. De fet, vindria a ser, ara com llavors, la mateixa mena d’ésser, un que va quedar congelat en un punt de la seva vida i després ha mantingut plana la seva corba de transformació. Fa pànic veure’l a les poques fotos on surt etiquetat; perquè, coneixent-lo, no costa veure que no coneix de res – o de poc, potser companys de feina, com a molt- els personatges (tots altament ininteressants) que el rodegen. Sopen en un restaurant d’un ambient indeterminat, tots amb camises i vestits d’un estil altament indefinit, que podria escaure’s en un local ocupat o en un restaurant de disseny de la costa barcelonina.

No tinc esma de preguntar-me si és el seu propi botxi o la seva pròpia víctima. Només de pensar que fa bo tancar el facebook i pensar que no he estat mai en aquell restaurant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s