Al núvol (amb rínxols d’àngel)

“Qui es busca dins del buit s’acaba perdent ell mateix, de la mateixa manera que qui mira massa estona al sol, s’acaba quedant cec”. Estava escrit en un banc, però després ha començat a desfer-se el cel, damunt de tot i no ha continuat la història. L’estació havia quedat abandonada i les vies s’han convertit en canals. Ha passat una barca feta amb la closca d’una nou gegant; una noia amb cara d’àngels i rinxols d’or empenyia feixugament un rem de dos metres i mirava enllà, cap on crepitava la tarda, enllà dels turons. Hauria volgut parlar-hi, però cantava, i el seu cant corglaçava la pluja. I també ella ha passat de llarg, amb sols furiosos al fons de les pupil·les, i el seu lliscar per damunt les aigües era la melodia mandrosa i arrossegada d’un saxo. He gratat la fusta del banc on era assegut per veure si en sortia alguna altra cosa (de vegades hi ha sort, com amb els ous Kinder). Res, només unes lletres diminutes escrites com amb mà de nen. Massa petites per llegir-les, sense un bon zoom directe de realitat augmentada, i al final sí: “Tota la informació ja és al núvol”.

He sospirat allegit de saber-ho. Corria un aire suau que murmurava pluja amb veuetes petites per cada racó de l’estació. Ara doncs, que vagi plovent. I demà, ja ho veurem.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s