Tot seguint d’esma Clearc

Ho recordo molt vivament perquè aquell va ser el moment de mirar-nos sincerament i dir “Ei, però que putes estam fotent?”. Davant nostre, només la pols i la immensitat absoluta dels deserts d’Anatòlia, o de més enllà encara; les terres desconegudes per tots els humans civilitzats, els pedregars dels bàrbars. Ell encara tenia aquell deix atractiu del mentó sensible i els ulls claríssims, d’un verdblau mediterrani. Era abans de la fletxa que li va travessar les galtes. Les hordes de mercenaris ens anaven avançant, a ritme d’iguana, i el cert és que el camí que quedava davant o darrere nostre era igualment dramàtic en un sentit que en l’altre.

“I ara, què collons hi vols fer, ja? Sa nostra sort ja està decidida. Ara no te facis es longuis; ja te podies afigurar a lo que anàvem, i ja ho vas voure gravat en et somrís de Clearc, i en sa mirada buida i decidida, boja, d’el Jove. Ara te foteràs a fer-te sa víctima? I ca, fes es favor de fer-te gran, d’un cop, collons, que això és Pèrsia, amic meu. Pèrsia, ho entens?”. Vaig recordar per uns moments la imatge esgarrifosa de la Porta de Babilònia, els lleons foguejants, les dones de tors nu, amb escames a la pell; els eunucs nafrats i mai ben cicatritzats. En fi, tot allò que explicaven sempre a casa els meus germans.

“Ja, però tot i així….vols dir que cal? Vull dir…segur que no podríem…”. I ell em fulminà amb la mirada, de manera que no vaig tenir altre remei  que callar i continuar avançant.

I, creieu-me, no importa gens el bé o heroic que pugui quedar als llibres; l’única puta veritat és que tot allò fotia un mal inhumà a les plantes dels peus. Totes aquelles hores de marxa, vull dir. I que es fa molt difícil de viure una història que has escrit tu mateix, fins i tot si ha de passar als annals de l’èpica, als racons polsegosos de la memòria històrica de la humanitat. La humanitat? A la merda; mireu-vos aquest infinit núvol de pols i els milers de quilòmetres posats davant dels vostres peus i digueu-me que voleu, vosaltres, passar a la història. Bé us la regalo, si és així. I la ploma també. Tota.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s